Breu història del barri del Rec

Un dels primers llibres d’història de la ciutat d’Igualada parla de l’existència del rec l’any 1212 però de fet aquest canal d’aigua ja està documentat al s. XII. El rec seguia el traçat de la ciutat per la cara sud davant del riu Anoia. En un inici abastia els horts i accionava un important molí, el Molí de l’Abadia. Aquesta canalització tant primitiva va ser la que va permetre que al s. XIV s’hi comencés a instal.lar una innovadora activitat de blanquers i teixidors de llana.

Cap al s. XVIII les adoberies ja estaven situades prop del rec i utilitzaven l’aigua per adobar la pell. Per aconseguir-ho es construïen uns edificis funcionals propis de l’època preindustrial. Tenien elements comuns com els clots per preparar i adobar la pell que es trobaven en grans sales de planta baixa construïdes amb voltes de pedra, o els assecadors de pells, situats en llocs més elevats i ventilats. Algunes d’aquestes adoberies més antigues encara es conserven. Els blanquers van seguir construint edificis amb una estètica industrial impecable, incorporant elements i façanes modernistes. Amb la industrialització,  van arribar les cotoneres i els vapors que també van deixar una petjada arquitectònica tant notòria com la Igualadina Cotonera, el Vapor de Baix o Cal Boyer, on actualment hi ha el Museu de la Pell. Alguns, malauradament, han desaparegut.  L’activitat va continuar amb noves fàbriques i amb edificis d’altres activitats com l’Electra Igualadina, el Celler del Sindicat de pagesos o la farinera.

Aquesta plenitud de la indústria adobera del s.XIX, amb més de 300 adoberies de pell i subproductes de la pell  va iniciar una lenta decadència al s.XX fins arribar a avui en dia, en que el barri del Rec ha perdut part de l’activitat. Actualment  hi ha unes 28 fàbriques en actiu que, malgrat tot, són encara el motor econòmic del barri. De fet, a Igualada es va construir un important cluster de la indústria de la pell de qualitat amb empreses que exporten arreu del món. A dia d’avui al barri hi continuen convivint les fàbriques en actiu amb edificis desocupats.