Les nostres espardenyes tenen un origen molt antic. El seu disseny tant bàsic i els seus materials la fan, alhora, un invent natural i sofisticat. Hi ha documents del 1522 on molts pagesos i militars ja en portaven. A Catalunya i a València tenien variants del mateix disseny segons la ciutat, el gremi, la necessitat d’ús, la manera de cordar-les o el simbolisme pel vestir. Aquestes funcions han empès a reinventar constantment la mateixa espardenya amb multitud de noms i versions: la Igualadina és la nostra, però no oblidem la de carreter, la viguetana, la de pinxo, l’escotada, la de capellà…
El Rec.03 volem fer un homenatge a l’espardenya envetada, simple i fresca, un disseny de poble que malgrat els anys resulta extraordinàriament modern.
I, també, l’expressió que tant bé reflecteix el Rec.0: “amb una sabata i una espardenya” o com anar pel món només amb les coses justes i necessàries. I no estem sols… avui el Quim Monzó i, demà…
